diumenge, 14 d’agost de 2011

"Memòries d'un cirurgià", de Moisès Broggi


Autor: Moisès Broggi
Editorial: Labutxaca
Títol original: Memòries d'un cirurgià
Gènere: Memòries
Número de pàgines: 705

Aquesta edició comprèn:
- Memòries d’un cirurgià (1908-1945)
- Anys de plenitud (1945-2005)
que van ser publicades en les seves primeres edicions respectivament els anys 2001 i 2005 per Edicions 62. És d’agrair a La Butxaca el haver fet aquesta edició complerta a un preu molt assequible i de 705 pàgines que et mantenen enganxat des de la primera fins a l’última.

De sempre m’ha agradat el gènere de Memòries, perquè ens mostren el recorregut vital de persones interessantíssimes, a la vegada que expliquen com aquestes persones han afrontat les dificultats i atzucacs que van trobant pel camí.

Fins no fa gaire crec que no havia sentit a parlar del Dr. Moisès Broggi. Més recentment ha estat quan la seva figura fràgil, d’un home que ja passa dels cent anys, (en té cent tres fets el maig) m’ha anat interessant per la seva lucidesa i pel seu compromís amb el país, que l’ha fet manifestar-se obertament perquè Catalunya pugui assolir la plena sobirania.

En sentit estrictament cronològic, el Dr. Broggi fa un recorregut per la seva vida, que és tant com dir del segle XX. Ha conegut multitud de personatges i viscut experiències de tota mena.

Com a apassionat que sóc de la Guerra Civil (en quant a la seva història, és clar) he llegit amb fruïció els capítols dedicats a aquesta part de la nostra dissortada història. El Dr. Broggi, com a cirurgià, va treballar durant la guerra a l’Hospital Clínic de Barcelona i a la presó Model. També va anar al front acompanyant a les Brigades Internacionals.

És admirable la seva capacitat crítica d’aquest període, que el permet valorar objectivament i sense passió tot el que va passar. Capaç de criticar els excessos d’uns i altres, així com de reconèixer que, en ambdós bàndols, hi va lluitar gent amb bona fe i nobles ideals. Des del seu punt de vista d’home liberal i catalanista, deixa entreveure que un dels factors claus de la derrota de la República van ser els excessos revolucionaris dels primers mesos.

Amb el pas dels anys i fer-se gran, al haver de deixar part de la seva feina com a cirurgià, ha dedicat molt temps a l’estudi de la filosofia i de la història. Compromès amb totes les causes justes, en destaca la seva feina com a membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear (a la qual es va concedir el premi Nobel de la Pau).

En definitiva, crec que encara que no sigueu gaire amants de les Memòries, podeu gaudir d’aquest llibre pel seu interès humà, històric i àdhuc científic. Jo he passat molt bones hores llegint-lo.

Moisès Broggi i Graciela, la primera catalana de l'any 2010
van compartir la primera capçalera del diari Ara.

10 comentaris:

Rita ha dit...

Em sembla una persona interessantíssima de la que se'n pot aprendre molt.

M'agrada molt llegir memòries, buscaré aquesta edició, que no havia vist. Gràcies per fer-me-la conèixer, Josep Lluís!

Elfreelang ha dit...

Tota una troballa aquesta edició i saps? crec que a Moisès Broggi se li haurien de retre tots els homenatges del món! en quan pugui me la compro o esperaré a que els reis de l'orient em portin el llibre..moltes gràcies Josep Lluís per la informació i la ressenya!

Assumpta ha dit...

Sincerament, he de dir que el gènere de biografies i memòries no és el meu preferit. No sé per què, sempre em penso que ha de ser avorrit o pesat i m'inclino més per la ficció.

Ara bé, tant pel que dius a la ressenya, com per altres coses que m'anaves explicant quan el llegies, crec que aquest m'agradaria... a més, no cal que el compri perquè em tu me'el deixes, oi? :-)))

El porquet ha dit...

Doncs queda apuntat! El que passa és que l'altre dia vaig passar per la Central i em vaig firar amb uns quants llibres... així que esperaré una mica (massa despeses!).

Jo també he conegut en Broggi recentment, massa, i la veritat és que és una persona que m'ha captivat. La seva edat el manté fràgil, però el seu cap és d'or, és un savi i, a més, compromès amb el país i amb les idees que defensa.

Gràcies per la ressenya! No me n'havia assabentat!

jomateixa ha dit...

M'has fet picar la curiositat, l'hauré de posar a la llista, entre novel·la i novel·la, per trencar.

Barcelona m'enamora ha dit...

Josep Lluís gràcies per la ressenya. M'has fet estar una bona estona remirant la magnífica entrevista que la M.Terribas li va fer quan va fer 100 anys. Broggi té una lucidesa i una humanitat admirable. Ens recorda frases de Plató com "quan es perden els ulls visuals, s'obren els espirituals" o ens diu que "tots portem l'esperit universal dins". Ell creu que tot és una divinitat, un regal. I finalment perquè ens quedem tranquils també ens diu que "cada persona és el seu destí".

És fantàstic. I mira, d'ell he anat a parar a l'entrevista també de la Nit al dia a en Raimon Pannikar que també és meravellosa i he aprofitat per tornar-la a veure.

Gràcies per la recomanació, me'l apunto per llegir abans que acabi l'any.

Una abraçada.

Josep Lluís ha dit...

Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.

RITA: Gràcies. Crec que no et decebrà.

ELFRI. Gràcies.Sí que s'ho mereix. És una gran persona i el llibre molt amè.

ASSUMPTA: Estic segur que aquestes memòries t'agradaran. Aquí el tens, per quan t'animis a llegir-lo.:)

Josep Lluís ha dit...

Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.

PORQUET: Val la pena i el preu és molt raonable. espero que t'agradi si el llegeixes.

JOMATEIXA: Gràcies. Sí, a vegades convé trencar una mica la rutina en el tipus de llibres que llegim. Gràcies per comentar, ja miraré d'entrar més per casa teva. El teu blog, sí que és interessant!

Josep Lluís ha dit...

BARCELONA M'ENAMORA: Gràcies pel teu comentari. M'alegra molt que la meva ressenya t'hagi fet reviure bons moments mirant aquesta entrevista de la Terribas. En Raimon Panikkar és una altra personalitat que m'atreu molt.:)

Carme ha dit...

Ostres, m'havia perdut aquesta recomanació!