dimarts, 20 de novembre de 2012

Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu


L’any 1965, a més del nostre amic i company Mac McAbeu, van néixer altres persones també intel·ligents i de bon rotllo. A veure si en sabeu aquests dos:

El primer va néixer el mes de juny:

A _ _ _ _ _    S _ _ _ _    G _ _ _ _ _


I el segon va néixer el mes d’agost:

M _ _ _ _ _    C _ _ _ _ _ _    O _ _ _ _ _ _ _


Sort a tots i un molt feliç aniversari, Mac!


Editat: 17:25 Com veig que hi ha gent que posa pistes, jo també en posaré :-)

- Tots dos són homes.
- Tots dos són nascuts a Catalunya.
- Tots dos surten amb freqüència per televisió.
- Cap dels dos s'ha fet conegut amb el seu nom sencer sinó amb un diminutiu o un sobrenom.

diumenge, 2 de setembre de 2012

La meva mandala


Aquesta és la mandala que jo he pintat. De les que va posar l'Assumpta al seu blog vaig escollir la número 6. L'he fet en dos dies, una mica més d'una hora cada dia.
Pensava que em posaria més nerviós fer-la però, al final, l'experiència ha estat més aviat positiva, tot i que no crec que repeteixi.

dimarts, 7 de febrer de 2012

La señora Lirriper, de Charles Dickens


Des de fa un temps, a casa, i gràcies a l’Assumpta, una de les promotores d’aquesta iniciativa, en Charles Dickens és com un més de la família. A moltes cases, en les que l’afició per la lectura és quelcom important, és fàcil trobar-hi llibres d’aquest genial escriptor. Potser els títols més usuals podrien ser “Oliver Twist”, “David Copperfield” o d’altres que el cinema s’ha encarregat de popularitzar. Però ja més recentment, hem anat descobrint tot un univers dickensià en el que ens encanta submergir-nos-hi cada cop més i més. Grans descobriments han estat per a mi: “El casalot”, “Grandes esperanzas” “Una història de dues ciutats”, etc.

Però, com a homenatge a Dickens, avui que fa dos-cents anys que va veure la llum a Portsmouth per primera vegada, faré una breu ressenya del darrer llibre que he llegit d’aquest genial escriptor (perdoneu, però ho havia de tornar a dir).

La Señora Lirriper” (Editorial Alba, traducció de Miguel Temprano García), va ser escrit per en Dickens entre el 1863 i el 1864. Sabut és que entre els personatges creats per Charles Dickens podem trobar-hi éssers absolutament miserables i menyspreables i éssers deliciosos i entranyables. Doncs bé, la senyora Lirriper pertany a aquesta segona categoria. La senyora Lirriper, després de quedar vídua amb els deutes del seu marit, es veu obligada a obrir una pensió al 81 del carrer Norfolk de Londres. No cal dir que per aquest escenari, hi desfilaran un bon nombre de personatges a quin més dickensià que l’altre. Però d’entre aquests en destaca un per damunt de tots: el comandant Jackman. La Sra. Lirriper i el comandant Jackman es convertiran en l’àvia i el tutor del petit Jemmy, la mare del qual mor abandonada pel seu marit a la pensió del carrer Norfolk. Quan el nen es fa gran i abandona els seus protectors, aquests cauen en la depressió i la tristesa. D’aquesta situació, aconsegueix sortir-ne el comandant, dedicant-se a posar per escrit diverses històries que li han explicat altres hostes que per la casa han passat.

I aquí és on entra en joc un dels aspectes curiosos del llibre. En Charles Dickens va animar a altres escriptors amics seus, a escriure les aventures dels hostes de la Sra. Lirriper, mitjançant la ploma del comandant Jackman. A més d’en Dickens hi escriuen vuit escriptors més, entre ells el seu gendre Charles Collins i Elizabeth Gaskell, una popular escriptora victoriana. En tots els relats, hi flota l’estil d’en Dickens, amb històries delicioses, algunes, o ben inquietants, d’altres.

Chesterton va arribar a dir que literàriament parlant, mai havia fet res milllor en Dickens, que aquesta versió femenina del Senyor Pickwick.

Moltes felicitats, senyor Dickens i per molts segles!!