La señora Lirriper, de Charles Dickens

Des de fa un temps, a casa, i gràcies a l’Assumpta, una de les promotores d’aquesta iniciativa, en Charles Dickens és com un més de la família. A moltes cases, en les que l’afició per la lectura és quelcom important, és fàcil trobar-hi llibres d’aquest genial escriptor. Potser els títols més usuals podrien ser “Oliver Twist”, “David Copperfield” o d’altres que el cinema s’ha encarregat de popularitzar. Però ja més recentment, hem anat descobrint tot un univers dickensià en el que ens encanta submergir-nos-hi cada cop més i més. Grans descobriments han estat per a mi: “El casalot”, “Grandes esperanzas” “Una història de dues ciutats”, etc.

Però, com a homenatge a Dickens, avui que fa dos-cents anys que va veure la llum a Portsmouth per primera vegada, faré una breu ressenya del darrer llibre que he llegit d’aquest genial escriptor (perdoneu, però ho havia de tornar a dir).

“La Señora Lirriper” (Editorial Alba, traducció de Miguel Temprano García), va ser escrit per en Dickens entre el 1863 i el 1864. Sabut és que entre els personatges creats per Charles Dickens podem trobar-hi éssers absolutament miserables i menyspreables i éssers deliciosos i entranyables. Doncs bé, la senyora Lirriper pertany a aquesta segona categoria. La senyora Lirriper, després de quedar vídua amb els deutes del seu marit, es veu obligada a obrir una pensió al 81 del carrer Norfolk de Londres. No cal dir que per aquest escenari, hi desfilaran un bon nombre de personatges a quin més dickensià que l’altre. Però d’entre aquests en destaca un per damunt de tots: el comandant Jackman. La Sra. Lirriper i el comandant Jackman es convertiran en l’àvia i el tutor del petit Jemmy, la mare del qual mor abandonada pel seu marit a la pensió del carrer Norfolk. Quan el nen es fa gran i abandona els seus protectors, aquests cauen en la depressió i la tristesa. D’aquesta situació, aconsegueix sortir-ne el comandant, dedicant-se a posar per escrit diverses històries que li han explicat altres hostes que per la casa han passat.

I aquí és on entra en joc un dels aspectes curiosos del llibre. En Charles Dickens va animar a altres escriptors amics seus, a escriure les aventures dels hostes de la Sra. Lirriper, mitjançant la ploma del comandant Jackman. A més d’en Dickens hi escriuen vuit escriptors més, entre ells el seu gendre Charles Collins i Elizabeth Gaskell, una popular escriptora victoriana. En tots els relats, hi flota l’estil d’en Dickens, amb històries delicioses, algunes, o ben inquietants, d’altres.

Chesterton va arribar a dir que literàriament parlant, mai havia fet res milllor en Dickens, que aquesta versió femenina del Senyor Pickwick.

Moltes felicitats, senyor Dickens i per molts segles!!

Els meus llibres del 2011

Bé amics, per segon any us presento la meva llista dels llibres que he llegit aquest any que avui s’acaba. No sabria dir si he llegit més o menys que l’any passat. Suposo que si fa no fa. De fet a la llista en poso 24, mentre que l’any passat eren 27. Ara bé, alguns d’ells tenen moltes pàgines. En destaquen “Los hermanos Karamazov”, les “Memòries del Dr. Moisès Broggi” i “La Regenta” que he llegit per quarta vegada i que, per a mi, continua essent la millor novel·la que he llegit mai.

Veureu també que he afegit a la llista, però diferenciats d’aquesta, els llibres de l’Antic Testament que he llegit durant aquest any. La motivació i l’interès d’aquestes lectures són, evidentment, diferents que el mer esbarjo i la distracció. Però al cap i a la fi, també són lectures, oi?

1.- “Notas de América”, de Charles Dickens.
2.- “Sunset Park” de Paul Auster.
3.- “El hombre que fue Jueves”, de G.K. Chesterton.
4.- “Vida de Tolstoi” de Romain Rolland.
5.- “La mort d’Ivan Ilich” de Tolstoi (relectura).
6.- “Històries imprevistes” de Roald Dahl.
7.- “La guerra civil en la frontera” de Pío Baroja (relectura).
8.- “Aquí París” de Pío Baroja (relectura).
9.- “El meu germà” de Daniel Palomeras.
10.- “Causa justa” de John Grisham.
11.- “Los hermanos Karamazov” de Dostoyevski.
12.- “Rojo y Negro” de Stendhal.
13.- “Memòries d’un cirurgià” de Moisés Broggi.
14.- “Resurrección” de Tolstoi.
15.- “Jane Eyre” de Charlotte Brönte.
16.- “Matar un rossinyol” de Harper Lee.
17.- “Sobre héroes y tumbas” d’Ernesto Sábato.
18.- “Temps difícils” de Charles Dickens.
19.- “Los monederos falsos” d’André Gide.
20.- “Extraños en un tren” de Patricia Highsmith.
21.- “La Regenta” de Clarín (relectura).
22.- “Una història de dues ciutats” de Charles Dickens.
23.- “La ratera” d’Agatha Christie (teatre).
24.- “Un hotel a la costa” (Tossa de Mar 1934-1939) de Nancy Johnstone. (l’acabo de llegir avui dia 31 de desembre).

25.- De l’Antic Testament (llibres profètics): Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies.
De l’Antic Testament (escrits): Salms, Job, Proverbis, Rut, Càntic dels Càntics, Cohèlet (Eclesiastés), Lamentacions, Ester, Daniel, Esdres, Nehemies, Primer Llibre de les Cròniques i Segon Llibre de les Cròniques (fins el capítol XVII).

Bé amics, que tingueu tots un Bon Any 2012 i també les vostres famílies i amics. És un desig ben sincer. I que el nou any ens porti a tots bones i interessants lectures que ens ajudin a suportar millor les dificultats que es pugui presentar.

Cançons que m'agraden

Tots tenim cançons que, en un moment o altre de la nostra vida, ens han agradat, que potser després hem oblidat i que, al cap d'un temps, ens han tornat a emocionar. És per això que vull compartir amb vosaltres aquestes quatre que a mi m'agraden molt. De fet, els tres cantants i el grup que us proposo són dels meus favorits i tenen altres temes que també m'agraden molt. Potser més endavant n'aniré posant més. És possible que algunes les trobeu una mica carrinclones, d'una altra època, però...

Se me antoja.- Francisco (Pancho) Céspedes

You see the trouble with me.- Barry White

Have I Told You Lately.- Rod Stewart

Love so right.- Bee Gees

"Memòries d'un cirurgià", de Moisès Broggi

Autor: Moisès Broggi
Editorial: Labutxaca
Títol original: Memòries d'un cirurgià
Gènere: Memòries
Número de pàgines: 705

Aquesta edició comprèn:
- Memòries d’un cirurgià (1908-1945)
- Anys de plenitud (1945-2005)
que van ser publicades en les seves primeres edicions respectivament els anys 2001 i 2005 per Edicions 62. És d’agrair a La Butxaca el haver fet aquesta edició complerta a un preu molt assequible i de 705 pàgines que et mantenen enganxat des de la primera fins a l’última.

De sempre m’ha agradat el gènere de Memòries, perquè ens mostren el recorregut vital de persones interessantíssimes, a la vegada que expliquen com aquestes persones han afrontat les dificultats i atzucacs que van trobant pel camí.

Fins no fa gaire crec que no havia sentit a parlar del Dr. Moisès Broggi. Més recentment ha estat quan la seva figura fràgil, d’un home que ja passa dels cent anys, (en té cent tres fets el maig) m’ha anat interessant per la seva lucidesa i pel seu compromís amb el país, que l’ha fet manifestar-se obertament perquè Catalunya pugui assolir la plena sobirania.

En sentit estrictament cronològic, el Dr. Broggi fa un recorregut per la seva vida, que és tant com dir del segle XX. Ha conegut multitud de personatges i viscut experiències de tota mena.

Com a apassionat que sóc de la Guerra Civil (en quant a la seva història, és clar) he llegit amb fruïció els capítols dedicats a aquesta part de la nostra dissortada història. El Dr. Broggi, com a cirurgià, va treballar durant la guerra a l’Hospital Clínic de Barcelona i a la presó Model. També va anar al front acompanyant a les Brigades Internacionals.

És admirable la seva capacitat crítica d’aquest període, que el permet valorar objectivament i sense passió tot el que va passar. Capaç de criticar els excessos d’uns i altres, així com de reconèixer que, en ambdós bàndols, hi va lluitar gent amb bona fe i nobles ideals. Des del seu punt de vista d’home liberal i catalanista, deixa entreveure que un dels factors claus de la derrota de la República van ser els excessos revolucionaris dels primers mesos.

Amb el pas dels anys i fer-se gran, al haver de deixar part de la seva feina com a cirurgià, ha dedicat molt temps a l’estudi de la filosofia i de la història. Compromès amb totes les causes justes, en destaca la seva feina com a membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear (a la qual es va concedir el premi Nobel de la Pau).

En definitiva, crec que encara que no sigueu gaire amants de les Memòries, podeu gaudir d’aquest llibre pel seu interès humà, històric i àdhuc científic. Jo he passat molt bones hores llegint-lo.

Moisès Broggi i Graciela, la primera catalana de l'any 2010
van compartir la primera capçalera del diari Ara.

"Causa justa", de John Grisham

L’últim llibre que he llegit és “Causa Justa” (The street lawyer) de John Grisham. Ja n’he llegit uns quants d’aquest autor i la impressió que n’he tret ha estat, en general, bastant bona. Però aquest és el que més m’ha agradat. És un bon llibre, encara que no es pot dir que sigui bona literatura. Per a mi no és el mateix. Fer bona literatura és quelcom més profund que escriure un bon llibre o que aquest arribi a molta gent que en podrà gaudir més o menys. Sé que això pot ser objecte de controvèrsia i discussió que, en tot cas, seria matèria per un altre post.

La temàtica de les novel·les d’en Grisham és bastant recurrent: joves advocats, en general ambiciosos, relacionats amb grans despatxos que facturen milions i milions de dòlars, plets per responsabilitat civil que tracten de pal·liar flagrants injustícies, etc. A vegades s’hi tracten temes tan punyents com pot ser el de la pena de mort, i és que en Grisham va ser advocat de professió i es nota que coneix el terreny que trepitja.

Però bé, parlo ja una mica del llibre en qüestió. Per començar diré que ja em va agradar el fet que, a diferència de moltes novel·les d’en Grisham, que transcorren durant uns horriblement xafogosos estius en algun estat del Sud, “Causa justa” té el seu escenari a la capital federal, Washington, durant un rigorós hivern.

El protagonista és en Michael Brock, un advocat de trenta dos anys que treballa en un prestigiós i mastodòntic bufet dedicat quasi en exclusiva a amuntegar diners i més diners. Viu només pel treball i està casat amb una metgessa, tant ambiciosa com ell, el que fa que el seu matrimoni estigui a punt de trencar-se. Però tot canvia un dia quan, després d’una experiència traumàtica viscuda a la sala de juntes del gran despatx, se n’adonarà que res del que ha fet fins aquell moment té cap sentit. Aquest fet el durà a interessar-se pels “sense sostre” i pel món dels marginats i exclosos de la societat, gairebé tots negres, que malviuen al costat d’un món d’opulència i poder. Es nota que Grisham parla d’un món que coneix o del que, com a mínim, s’ha documentat molt bé.

La història és absolutament versemblant (a diferència d’altres novel·les) i punyent, de lectura fàcil que es fa molt amena. Crec que us agradaria per llegir-lo aquestes vacances. Salutacions.

Sense senyal...

Els meus llibres del 2010

Per primer cop faig aquesta llista, com molts de vosaltres ja heu fet. Aquest any he llegit alguns llibres més que l’any passat, però res de l’altre món. No he llegit tan com voldria, això potser li passa a tothom, però són aquests en definitiva els meus llibres del 2010:

1.- Fut . Jim Dodge
2.- Biografia de Kafka. Manuel Penella (de la biblioteca)
3.- 84 Charing cross Road. Helene Hanff.
4.- El casalot. Charles Dickens.
5.- Temps afegit. J.M. Espinàs.
6.- I la festa segueix. J.M. Espinàs.
7.- La vida amarga. Josep Pla.
8.- Diari d’Anna Frank.
9.- El somni de Farringdon road. Antoni Vives.
10.- La societat literaria..... Mary Ann Shaffen.
11.- La carta robada i altres narracions. Edgard Allan Poe.
12.- El procés. Franz Kafka (relectura).
13.- Benedicto XVI. El Papa enigma. José Manuel Vidal.
14.- Cartes des de la presó. Dietrich Bonhoeffer.
15.- Miguel Delibes de cerca. Ramón García Domínguez.
16.- El hereje. Miguel Delibes.
17.- El misterioso caso de Styles. Agatha Christie (relectura).
18.- La citación. John Grisham.
19.- Agatha Christie. Los cuadernos secretos. John Cuvran.
20.- Lejos de ti esta primavera. Mary Westmacott, A. Christie.
21.- El viejo león. Tolstoi un retrato literario. Mauricio Wiesenthal.
22.- Mientras agonizo. William Faulkner.
23.- La última estación en la vida de Tolstoi. Jay Parini (relectura).
24.- Relacions particulars. J.M. Espinàs (relectura).
25.- Contraban i altres narracions. Josep Pla.
26.- La tapadera. John Grisham.
27.- Memòries de Londres. Carles Pi i Sunyer

28.- Guerra i pau. Tolstoi. Animat per la Kweilan, l’he tornat a atacar després d’alguns intents fallits, però m’he quedat encallat a la pàgina 66. No sé si continuaré.


Bé, com veieu hi ha un grapadet de relectures, en les que sempre hi descobreixes coses noves que ja no recordaves.

De tots aquests llibres, el que més em va agradar és sens dubte, El Casalot, de Dickens. Són 1.118 pàgines d’obra mestra. També he gaudit molt amb les biografies de Delibes (del que també em va agradar molt El hereje), Kafka, les memòries de Pi i Sunyer, els llibres de l’Espinàs, etc.

En canvi Mientras agonizo de Faulkner, el vaig trobar una llauna.

En fi, amics, això és tot.