dimarts, 10 de setembre de 2013

El catalanisme cristià.- Post enllaçat per la Independència


La meva contribució a la Cadena de Blogs enllaçats per la Independència la vull dedicar a la figura de Josep Torras i Bages, màxim representant al seu temps del nacionalisme català conservador i catòlic.


Josep Torras i Bages va néixer a Les Cabanyes, Alt Penedès, l’any 1846 i morí a Vic l’any 1916. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, així com estudis de filosofia, grec i retòrica. L’any 1869 es doctorà en Dret civil i canònic i ingressà al seminari. El 1876 es llicencià en Teologia.

Segell d'Unió Catalanista de 1899

Fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent. L'any 1892 l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. Fou elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1896) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898).

Publicà una gran quantitat de llibres i opuscles en català i encoratjà altres clergues perquè també ho fessin. Es mostrà com a capdavanter del moviment per a l'adaptació de l'Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l'integrisme imperant. No és representant d’un cristianisme integrista sinó d’un cristianisme integral; és a dir que ell voldria que els valors cristians impregnessin d’alguna manera tota la societat però sense que això suposés una submissió d’aquesta a l’Església.


El 1892 publicà la seva obra cabdal La tradició catalana, llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana. El presumpte lema d'aquest llibre, Catalunya serà cristiana o no serà, fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del monestir de Montserrat.

El 8 d'octubre de 1899 fou consagrat bisbe de Vic per trasllat del seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estaven en mans de gent fidel al país. El 1906 Torras i Bages refusà la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra.

Per seguir aquesta magnífica cadena virtual, podeu fer CLIC AQUÍ i anireu al blog-baula 206, EL NOM DE LA ROSA

dimarts, 20 de novembre de 2012

Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu


L’any 1965, a més del nostre amic i company Mac McAbeu, van néixer altres persones també intel·ligents i de bon rotllo. A veure si en sabeu aquests dos:

El primer va néixer el mes de juny:

A _ _ _ _ _    S _ _ _ _    G _ _ _ _ _


I el segon va néixer el mes d’agost:

M _ _ _ _ _    C _ _ _ _ _ _    O _ _ _ _ _ _ _


Sort a tots i un molt feliç aniversari, Mac!


Editat: 17:25 Com veig que hi ha gent que posa pistes, jo també en posaré :-)

- Tots dos són homes.
- Tots dos són nascuts a Catalunya.
- Tots dos surten amb freqüència per televisió.
- Cap dels dos s'ha fet conegut amb el seu nom sencer sinó amb un diminutiu o un sobrenom.

diumenge, 2 de setembre de 2012

La meva mandala


Aquesta és la mandala que jo he pintat. De les que va posar l'Assumpta al seu blog vaig escollir la número 6. L'he fet en dos dies, una mica més d'una hora cada dia.
Pensava que em posaria més nerviós fer-la però, al final, l'experiència ha estat més aviat positiva, tot i que no crec que repeteixi.

dimarts, 7 de febrer de 2012

La señora Lirriper, de Charles Dickens


Des de fa un temps, a casa, i gràcies a l’Assumpta, una de les promotores d’aquesta iniciativa, en Charles Dickens és com un més de la família. A moltes cases, en les que l’afició per la lectura és quelcom important, és fàcil trobar-hi llibres d’aquest genial escriptor. Potser els títols més usuals podrien ser “Oliver Twist”, “David Copperfield” o d’altres que el cinema s’ha encarregat de popularitzar. Però ja més recentment, hem anat descobrint tot un univers dickensià en el que ens encanta submergir-nos-hi cada cop més i més. Grans descobriments han estat per a mi: “El casalot”, “Grandes esperanzas” “Una història de dues ciutats”, etc.

Però, com a homenatge a Dickens, avui que fa dos-cents anys que va veure la llum a Portsmouth per primera vegada, faré una breu ressenya del darrer llibre que he llegit d’aquest genial escriptor (perdoneu, però ho havia de tornar a dir).

La Señora Lirriper” (Editorial Alba, traducció de Miguel Temprano García), va ser escrit per en Dickens entre el 1863 i el 1864. Sabut és que entre els personatges creats per Charles Dickens podem trobar-hi éssers absolutament miserables i menyspreables i éssers deliciosos i entranyables. Doncs bé, la senyora Lirriper pertany a aquesta segona categoria. La senyora Lirriper, després de quedar vídua amb els deutes del seu marit, es veu obligada a obrir una pensió al 81 del carrer Norfolk de Londres. No cal dir que per aquest escenari, hi desfilaran un bon nombre de personatges a quin més dickensià que l’altre. Però d’entre aquests en destaca un per damunt de tots: el comandant Jackman. La Sra. Lirriper i el comandant Jackman es convertiran en l’àvia i el tutor del petit Jemmy, la mare del qual mor abandonada pel seu marit a la pensió del carrer Norfolk. Quan el nen es fa gran i abandona els seus protectors, aquests cauen en la depressió i la tristesa. D’aquesta situació, aconsegueix sortir-ne el comandant, dedicant-se a posar per escrit diverses històries que li han explicat altres hostes que per la casa han passat.

I aquí és on entra en joc un dels aspectes curiosos del llibre. En Charles Dickens va animar a altres escriptors amics seus, a escriure les aventures dels hostes de la Sra. Lirriper, mitjançant la ploma del comandant Jackman. A més d’en Dickens hi escriuen vuit escriptors més, entre ells el seu gendre Charles Collins i Elizabeth Gaskell, una popular escriptora victoriana. En tots els relats, hi flota l’estil d’en Dickens, amb històries delicioses, algunes, o ben inquietants, d’altres.

Chesterton va arribar a dir que literàriament parlant, mai havia fet res milllor en Dickens, que aquesta versió femenina del Senyor Pickwick.

Moltes felicitats, senyor Dickens i per molts segles!!

dissabte, 31 de desembre de 2011

Els meus llibres del 2011

Bé amics, per segon any us presento la meva llista dels llibres que he llegit aquest any que avui s’acaba. No sabria dir si he llegit més o menys que l’any passat. Suposo que si fa no fa. De fet a la llista en poso 24, mentre que l’any passat eren 27. Ara bé, alguns d’ells tenen moltes pàgines. En destaquen “Los hermanos Karamazov”, les “Memòries del Dr. Moisès Broggi” i “La Regenta” que he llegit per quarta vegada i que, per a mi, continua essent la millor novel·la que he llegit mai.

Veureu també que he afegit a la llista, però diferenciats d’aquesta, els llibres de l’Antic Testament que he llegit durant aquest any. La motivació i l’interès d’aquestes lectures són, evidentment, diferents que el mer esbarjo i la distracció. Però al cap i a la fi, també són lectures, oi?

1.- “Notas de América”, de Charles Dickens.
2.- “Sunset Park” de Paul Auster.
3.- “El hombre que fue Jueves”, de G.K. Chesterton.
4.- “Vida de Tolstoi” de Romain Rolland.
5.- “La mort d’Ivan Ilich” de Tolstoi (relectura).
6.- “Històries imprevistes” de Roald Dahl.
7.- “La guerra civil en la frontera” de Pío Baroja (relectura).
8.- “Aquí París” de Pío Baroja (relectura).
9.- “El meu germà” de Daniel Palomeras.
10.- “Causa justa” de John Grisham.
11.- “Los hermanos Karamazov” de Dostoyevski.
12.- “Rojo y Negro” de Stendhal.
13.- “Memòries d’un cirurgià” de Moisés Broggi.
14.- “Resurrección” de Tolstoi.
15.- “Jane Eyre” de Charlotte Brönte.
16.- “Matar un rossinyol” de Harper Lee.
17.- “Sobre héroes y tumbas” d’Ernesto Sábato.
18.- “Temps difícils” de Charles Dickens.
19.- “Los monederos falsos” d’André Gide.
20.- “Extraños en un tren” de Patricia Highsmith.
21.- “La Regenta” de Clarín (relectura).
22.- “Una història de dues ciutats” de Charles Dickens.
23.- “La ratera” d’Agatha Christie (teatre).
24.- “Un hotel a la costa” (Tossa de Mar 1934-1939) de Nancy Johnstone. (l’acabo de llegir avui dia 31 de desembre).

25.- De l’Antic Testament (llibres profètics): Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies.
De l’Antic Testament (escrits): Salms, Job, Proverbis, Rut, Càntic dels Càntics, Cohèlet (Eclesiastés), Lamentacions, Ester, Daniel, Esdres, Nehemies, Primer Llibre de les Cròniques i Segon Llibre de les Cròniques (fins el capítol XVII).

Bé amics, que tingueu tots un Bon Any 2012 i també les vostres famílies i amics. És un desig ben sincer. I que el nou any ens porti a tots bones i interessants lectures que ens ajudin a suportar millor les dificultats que es pugui presentar.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Cançons que m'agraden

Tots tenim cançons que, en un moment o altre de la nostra vida, ens han agradat, que potser després hem oblidat i que, al cap d'un temps, ens han tornat a emocionar. És per això que vull compartir amb vosaltres aquestes quatre que a mi m'agraden molt. De fet, els tres cantants i el grup que us proposo són dels meus favorits i tenen altres temes que també m'agraden molt. Potser més endavant n'aniré posant més. És possible que algunes les trobeu una mica carrinclones, d'una altra època, però...


Se me antoja.- Francisco (Pancho) Céspedes



You see the trouble with me.- Barry White



Have I Told You Lately.- Rod Stewart



Love so right.- Bee Gees

diumenge, 14 d’agost de 2011

"Memòries d'un cirurgià", de Moisès Broggi


Autor: Moisès Broggi
Editorial: Labutxaca
Títol original: Memòries d'un cirurgià
Gènere: Memòries
Número de pàgines: 705

Aquesta edició comprèn:
- Memòries d’un cirurgià (1908-1945)
- Anys de plenitud (1945-2005)
que van ser publicades en les seves primeres edicions respectivament els anys 2001 i 2005 per Edicions 62. És d’agrair a La Butxaca el haver fet aquesta edició complerta a un preu molt assequible i de 705 pàgines que et mantenen enganxat des de la primera fins a l’última.

De sempre m’ha agradat el gènere de Memòries, perquè ens mostren el recorregut vital de persones interessantíssimes, a la vegada que expliquen com aquestes persones han afrontat les dificultats i atzucacs que van trobant pel camí.

Fins no fa gaire crec que no havia sentit a parlar del Dr. Moisès Broggi. Més recentment ha estat quan la seva figura fràgil, d’un home que ja passa dels cent anys, (en té cent tres fets el maig) m’ha anat interessant per la seva lucidesa i pel seu compromís amb el país, que l’ha fet manifestar-se obertament perquè Catalunya pugui assolir la plena sobirania.

En sentit estrictament cronològic, el Dr. Broggi fa un recorregut per la seva vida, que és tant com dir del segle XX. Ha conegut multitud de personatges i viscut experiències de tota mena.

Com a apassionat que sóc de la Guerra Civil (en quant a la seva història, és clar) he llegit amb fruïció els capítols dedicats a aquesta part de la nostra dissortada història. El Dr. Broggi, com a cirurgià, va treballar durant la guerra a l’Hospital Clínic de Barcelona i a la presó Model. També va anar al front acompanyant a les Brigades Internacionals.

És admirable la seva capacitat crítica d’aquest període, que el permet valorar objectivament i sense passió tot el que va passar. Capaç de criticar els excessos d’uns i altres, així com de reconèixer que, en ambdós bàndols, hi va lluitar gent amb bona fe i nobles ideals. Des del seu punt de vista d’home liberal i catalanista, deixa entreveure que un dels factors claus de la derrota de la República van ser els excessos revolucionaris dels primers mesos.

Amb el pas dels anys i fer-se gran, al haver de deixar part de la seva feina com a cirurgià, ha dedicat molt temps a l’estudi de la filosofia i de la història. Compromès amb totes les causes justes, en destaca la seva feina com a membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear (a la qual es va concedir el premi Nobel de la Pau).

En definitiva, crec que encara que no sigueu gaire amants de les Memòries, podeu gaudir d’aquest llibre pel seu interès humà, històric i àdhuc científic. Jo he passat molt bones hores llegint-lo.

Moisès Broggi i Graciela, la primera catalana de l'any 2010
van compartir la primera capçalera del diari Ara.