dissabte, 9 de juliol del 2011

"Causa justa", de John Grisham


L’últim llibre que he llegit és “Causa Justa” (The street lawyer) de John Grisham. Ja n’he llegit uns quants d’aquest autor i la impressió que n’he tret ha estat, en general, bastant bona. Però aquest és el que més m’ha agradat. És un bon llibre, encara que no es pot dir que sigui bona literatura. Per a mi no és el mateix. Fer bona literatura és quelcom més profund que escriure un bon llibre o que aquest arribi a molta gent que en podrà gaudir més o menys. Sé que això pot ser objecte de controvèrsia i discussió que, en tot cas, seria matèria per un altre post.

La temàtica de les novel·les d’en Grisham és bastant recurrent: joves advocats, en general ambiciosos, relacionats amb grans despatxos que facturen milions i milions de dòlars, plets per responsabilitat civil que tracten de pal·liar flagrants injustícies, etc. A vegades s’hi tracten temes tan punyents com pot ser el de la pena de mort, i és que en Grisham va ser advocat de professió i es nota que coneix el terreny que trepitja.

Però bé, parlo ja una mica del llibre en qüestió. Per començar diré que ja em va agradar el fet que, a diferència de moltes novel·les d’en Grisham, que transcorren durant uns horriblement xafogosos estius en algun estat del Sud, “Causa justa” té el seu escenari a la capital federal, Washington, durant un rigorós hivern.

El protagonista és en Michael Brock, un advocat de trenta dos anys que treballa en un prestigiós i mastodòntic bufet dedicat quasi en exclusiva a amuntegar diners i més diners. Viu només pel treball i està casat amb una metgessa, tant ambiciosa com ell, el que fa que el seu matrimoni estigui a punt de trencar-se. Però tot canvia un dia quan, després d’una experiència traumàtica viscuda a la sala de juntes del gran despatx, se n’adonarà que res del que ha fet fins aquell moment té cap sentit. Aquest fet el durà a interessar-se pels “sense sostre” i pel món dels marginats i exclosos de la societat, gairebé tots negres, que malviuen al costat d’un món d’opulència i poder. Es nota que Grisham parla d’un món que coneix o del que, com a mínim, s’ha documentat molt bé.

La història és absolutament versemblant (a diferència d’altres novel·les) i punyent, de lectura fàcil que es fa molt amena. Crec que us agradaria per llegir-lo aquestes vacances. Salutacions.

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Des de fa cosa de dos anys, són molts els llibres de Grisham que he llegit i, curiosament, aquest va ser el primer i un dels que més m'agraden (serà també per l'ambientació hivernal?) ;-)

N'hi ha molts que m'han enganxat però estic d'acord amb tu en que alguns contenen escenes que són poc creïbles ("La citación" i "La tapadera", per exemple... em van agradar tots dos, però hi ha coses típicament de "pel·lícula americana", com algunes persecucions amb cotxes i coses així, tan exagerades, que em resultaven massa "fantasioses") en canvi aquest és un llibre que explica una història que et pots creure i, a més, es molt interessant. Així doncs, m'apunto a la recomanació :-)

Aquest tema dels bons llibres i la bona literatura l'hem tractat alguna altre vegada a algun blog, amb la MIREIA, en XEXU... i en aquest punt no coincideixo amb tu. Un llibre pot ser bo per molts motius diferents, ja perquè tingui un missatge molt profund o filosòfic, o faci pensar o faci servir un estil molt acurat o... perquè sigui capaç d'inventar una història entretinguda que et mantingui enganxat fins al final :-)

Sergi ha dit...

Aquest llibre espera torn a l'estanteria per ser llegit, ostres, ara no sé qui me'l devia recomanar, potser la mateixa que te'l va recomanar a tu?? Ja em conec l'estil Grisham, a veure què tal aquest quan li toqui ser llegit.

I respecte a bon llibre vs bona literatura, estic d'acord amb que no són el mateix i en podem trobar uns quants exemples, però saps què, em sembla que cada vegada m'agraden més els bons llibres abans que la bona literatura, que se'm fa molt carregosa, i a mi m'agrada llegir per distreure'm.

Carme Rosanas ha dit...

He de reconèixer, estimats bons lectors, tots tres, que no he llegit mai Grisham. No m'acaba de venir les ganes de fer-ho. Però ara sé que si algun dia em tempta, començaré per aquest llibre.

Gràcies

Elfreelang ha dit...

gairebé em convences Josep Lluís ! vull dir que ho has explicat molt bé i sembla un llibre atractiu...però igual que la Carme no he tingut l'ocasió de llegir a Grisham....a més si sabessis quants llibres tinc encetats i quants a la cua per a ser llegits pobrissons! te'n faries creus...i fin i tot ratlles!

kweilan ha dit...

Una excel.lent ressenya per un llibre que va molt bé llegir-lo a l'estiu perquè sembla entretingut com la majoria d'aquest autor.

rits ha dit...

jo tp he llegit res de Grisham, xò si que he vist diverses pel·lícules. El tractament dels problemes racials als USA actualment m'agrada molt (potser ara amb l'Obama s'ha canviat molt, xò no fa pas gaire existíen)

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris i la vostra visita.

ASSUMPTA: Gràcies per recomanar-me'l:) Sí, sé que mantenim una postura diferent sobre el que és bona literatura o no. Tot és opinable. Ara bé, estic d'acord en que un llibre pot ser magnífic per moltíssims motius. Per això nos ens barallarem, ara, he he.

XEXU: Sí, em sembla que es tracta de la mateixa persona... Si el llegeixes ja em diràs que te'n sembla.No pensis que pretenc ser un expert o un erudit, ni molt menys. De fet moltes vegades he començat a llegir llibres que estan considerats com a grans obres de la literatura universal i o bé no he passat de les primeres pàgines o les he trobat insuportables. Sí a mi també m'agrada distreure'm i passar-ho bé llegint, o almenys que m'ajudi en alguna cosa a la vida, per això m'agraden tant les biografies, memòries, diaris, etc. Però continuo pensant que hi ha llibres que s'acosten molt al que seria una petita (o gran) obra d'art. això no ho podrà ser mai una novel·la d'en Grisham o d'Agatha Christie per molt que m'agradin o em distreguin.

CARME: Gràcies. Doncs jo crec que aquest llibre tracta una temàtica social que, no sé perquè però crec que et podria interessar.

ELFRI. Gràcies també. Per un més que posis a la llista, no et vindrà d'aquí. Segur que li trobes un forat. a més jo diria que es pot llegir en dues tardes de pluja.

KWEILAN: Gràcies. Sí la veritat és que es entretingut de llegir, com la majoria de llibres d'aquest autor.

RITS: Gràcies. Sí, el tema de la marginació als EUA té moltíssim a veure amb la qüestió racial. El llibre ho deixa ben clar. Crec que en l'època en que es va escriure el llibre, manava en Clinton. Ara que amb la crisi actual, no crec ni que l'Obama pugui fer massa cosa per arreglar-ho. Esperem que vinguin temps millors. :)

El porquet ha dit...

Molt bones! Arribo tot just informat a Ca l'Assumpta de l'estreta relació que us uneix... hehe.

Ja m'havies comentat algun post però, clar, no t'havia ubicat.

Ara ja et tinc fitxat!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

PORQUET: Gràcies per la visita. Doncs ara ja ho saps, apa!

òscar ha dit...

He llegit el llibre i vist la peli, Josep Lluís. El llibre em va agradar i, en general, amb totes les novel•les d’en Grisham m’ho solc passar d’allò més bé ja que garanteix la dosi d’intriga suficient per desitjar arribar al final del llibre.

És un autor que, potser per aquest estil, tinc associat a les que serien les lectures d’estiu. Segurament la setmana vinent, quan vagi a la biblio del costat de casa i arrodoneixi a l’Abacus el “meu lot de vacances”, un de ell hi acabarà caient.

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Gràcies Òscar. Sí, jo també crec que són lectures més aviat per l'estiu.Que facis un bon lot de llibres i que "disfrutis" amb tot el que facis a l'estiu!