diumenge, 12 de desembre del 2010

Va fer bé en Max?

Vista de la ciutat de Praga


Franz Kafka i Max Brod es van conèixer aquell vespre del 23 d’octubre de 1902. En Franz era soci del “Cercle de Lectura i Conferències de Praga”, que estava integrat en gran part per estudiants jueus de parla alemanya, i després de passar-hi la tarda, tornaven cap a casa tot discutint vigorosament. El motiu de la discussió va ser que en Max va definir a Nietzsche com un frau, amb la qual cosa en Franz no hi estava d’acord. Aquest va ser l’origen d’una amistat que es va perllongar fins el 1924, quan Kafka morí.

Els dos nois eren encara universitaris, però ja sentien una viva passió per la literatura. En Franz tenia 19 anys y en Max 18. La seva vida seria la literatura tot i que van haver de compaginar-la amb unes feines que no els satisfeien en absolut. I Brod, admirat pel talent del seu amic, es sentí obligat a impulsar la seva reputació.


Kafka i Brod, de joves, a la platja


Però el que voldria sotmetre a les vostres opinions, és el que va passar a partir de la mort de Kafka.

Franz Kafka va deixar al seu amic Max Brod, unes disposicions testamentàries conforme tots els seus manuscrits havien de ser destruïts després de la seva mort. No obstant, Brod va publicar el seu llegat fins on el va poder reunir. També es van publicar quasi en la seva integritat 1.500 cartes seves que s’han conservat. Max Brod se’n va endur amb ell manuscrits inèdits de Kafka a Israel el 1939, molt poc abans que els nazis ocupessin Praga. Posteriorment va prendre mesures per continuar protegint aquests documents durant una època de disturbis polítics a l’Orient Mitjà, a finals dels anys 50. Els manuscrits van arribar finalment a Oxford el 1961 on es troben ara a la Bodleian Library. Brod va morir a Tel Aviv el 1968 als 84 anys. Recentment ha sorgit una nova polèmica arrel d’una disputa judicial entre les filles de la secretària de Brod, a la que aquest va llegar una part dels documents i escrits d’en Kafka i l’estat d’Israel. Bé, però aquestes són figues d’un altre paner i m’estic apartant del tema.

El cas és que Kafka va demanar al seu amic que tota la seva obra que es pogués trobar fos destruïda, inclús la que tinguessin altres persones que no fossin Brod, per que no quedés cap constància dels seus intents fallits per mitjà de l’escriptura, de viure en el món de manera adequada.

I bé, la història ja és sabuda. Si avui coneixem, i alguns gaudim de l’obra de Kafka, és per que en Brod no va satisfer la petició del seu amic. Per altra banda, Felice Bauer, que havia estat la seva promesa, va vendre el 1955 a Schocken Books de Nova York, les cartes que en Kafka li havia escrit al llarg dels anys.

Kafka va confessar, cap el 1922, que havia estat a punt de caure en la bogeria. Brod va dir que aquesta confessió del seu amic el va influir a l’hora d’ignorar la petició de que la seva obra no fora mai publicada.

També és cert, que va ser Brod qui es va encarregar, en vida de Kafka, de que algunes obres i relats seus fossin ja publicats. Brod va dir que tot el que s’havia publicat, li va haver “d’arrencar a força de persuasió i astúcia”. Brod deia també que a Kafka li produïen molt plaer els seus escrits encara que es referís a ells com a gargots. Brod atribuïa a la petició del seu amic una espècie d’autosabotatge i per tant a una actitud nihilista vers la seva obra.

Posteriorment, i en el transcurs dels anys, la tasca de Brod, no ha estat exempta de polèmica.


Monument a Kafka


I per acabar, us plantejo algunes qüestions, per si us ve de gust deixar els vostres comentaris:

-Va fer bé en Brod, com a marmessor testamentari que era d’en Kafka, en no complir les seves disposicions?
-La voluntat d’en Kafka, s’havia de complir per sobre de tot?
-Va trair en Brod, l’amistat que en Franz li tenia?
-Era un deure d’en Brod, llegar per a la posteritat i donar a conèixer l’obra del que ell considerava un geni?
-Era sincer Kafka quan va demanar el que va demanar o intuïa que el seu amic no ho compliria?

La veritat és que jo no hagués sabut que fer si m’hagués trobat en la situació d’en Max Brod. I es que trobo raonable i justificada qualsevol resposta que es pugui donar a aquestes preguntes. Potser les vostres opinions, m’ajudaran a veure-hi més clar.

16 comentaris:

Sergi ha dit...

M'ha fet gràcia perquè en llegir les primeres preguntes he pensat que potser Kafka el que volia justament era incitar el seu amic a publicar-ho, i he vist que, en certa manera aquesta era la darrera pregunta que planteges. No crec que tingui prou coneixement del tema com per donar-te respostes, per la idea que tinc de Kafka no m'estranya que fes aquestes disposicions, però sense haver-lo conegut no m'atreveixo a dir que Brod va fer malament. Així que em sembla que el millor que podem fer és ser egoistes i agrair a en Brod que no li fes cas i ens hagi permès gaudir de la seva obra.

rits ha dit...

quantes preguntes!!!!
crec que el que va fer en Max va ser un acte d'amor i amistat. Si, si, potser el beneficiava, però apostar, anar en contra de la voluntat del seu amic és creure en ell, saber que encara que ell no s'atrevís a publicar, no ho volgués fer, ell veia i creia en el seu amic. I sabia que era bo.

Si creus en el talent d'un amic no apostaràs per ell? No l'ajudaràs a tirar endavant el seu talent? Tinc una amiga que és molt bona advocada. Li costa horrors anar a judicis i defensar el seu client en públic (jo en seria incapaç), xò crec en ella, l'esperono xq agafi confiança i si calgués, l'acompanyaria al jutjat (ja no li cal. Ara és una fiera). M'he anat de tema, xò quan creus en algú has de fer tot el possible pel seu reconeixement.

La darrera pregunta em fa pensar. Potser si que Kafka sabia el que es feia. Potser sabia que si realment era bo, ho publicaria, i que en canvi si no era bo, ho desaria i ho guardaria com un tresor del seu amic.

Curiós tot plegat. Recordo la visita a la casa de Kafka a Praga, al carreró. Era tan preciosa!!

Elfreelang ha dit...

M'han dit que no t'ho digui però algú s'ha xivat jeje i per sort et puc llegir....Home si ho tinc ben entès pel que he llegit no és del tot cert, sembla, que Franz digués a Brod que ho havia de destruir tot, sinó només les obres que Kafka mateix considerava imperfectes, apunts , esborranys o inacabats....Jo crec que Max Brod va fer bé perquè ara no tindríem una imatge tan complerta de la magnitud de la seva obra, segurament Franz deprimit a causa de la seva malaltia que llavors era tota una condemna a mort no tingués potser l'estat d'ànim adient quan va dar les instruccions al seu amic...
2 No no crec que el traís , al contrari, va dona a conèixer al món una gran obra ,vaja ja m'he fet un embolic responent perquè crec que dalt ja he respòs....també és cert que Brod i també a causa de les editorials i dels intents frustrats per editar l'obra es va fer un bon embolic i han calgut molts anys perquè es poses ordre i concert a la totalitat d'obra de KafKa.....Jo quan vaig ser a Praga, la segona vegada vaig anar resseguint totes les cases on va viure, on va treballa, el parc on passejava, el lloc on hi havia hagut una fusteria on ell anava a treballar perquè deia que havia de combinar l'intel·lectual amb allò manual...i també vaig visitar la seva tomba...i òbviament vaig anar al museu, a l'exposició....perdó m'he enrotllat massa ...adoro aquest escriptor i aquest home!!!

Elfreelang ha dit...

Dispensa la sintaxi apressada i descurada he escrit a raig mullant la ploma al cor ( que diria Papasseit)...per cert ara mateix m'enllaço el teu blog no sé com no ho havia fet abans....

òscar ha dit...

Segurament Brod va trair Kafka, però va fer un gran favor a la literatura.

Desconeixia la història i desconeixia el bloc. A qui sí conec (i ben content que estic de coneixe'l) és a l'autor :)

Una abraçada pre-nadalenca, Josep Lluís!!!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

XEXU, RITS, ELFREELANG, OSCAR:

Bon vespre! Moltes gràcies a tots pels vostres amables i generosos comentaris. Deixeu-me una mica més de temps per contestar-vos com us mereixeu. No ho puc fer de qualsevol manera.

Efreelang: Sí, ja sé qui es va xivar, i això que li vaig dir que no ho fes, però que hi vols fer!, :)

Òscar: Una abraçada també per a tu (i pels demés, és clar).

kweilan ha dit...

Crec que va fer malament perquè havia de respectar la voluntat de l'autor però èstic supercontenta que tirés endavant la publicació dels textos del seu amic. D'altra banda es difícil contestar de forma rotunda perquè si ell creia en el talent de l'amic havia de fer tot el possible perquè la seua vàlua fos coneguda arreu. Com així va ser. Excel.lent apunt!

Vero ha dit...

Quina sorpresa veure't a tu tambe en aquest mon. Al teu primer post dius que no temps per dedicar-te pero ja veig que has escrit uns quants posts. La influencia de la teva dona es molt forta, a mi tambe em va enganxar ella.
Gracies per compartir les teves fotos!!!!

Albert ha dit...

No coneixia aquesta història; l'he trobat molt curiosa.
Com dius, totes les respostes podrien ser vàlides, però jo crec que Kafka va fer bé i que en realitat no va trencar cap amistat, perquè pel que he entès ho va fer de bona fe.
També crec que Kafka va ser sincer demanant això, pensant-se que li faria cas.
Adéu!
Adéu!

Mireia ha dit...

El sr blogger n'ha fet de les seves o jo no em vaig esperar a que es carregués del tot. La qüestió que jo venia a llegir la teva resposta i he de tornar a començar... som-hi !

La pregunta és complicada perquè falta saber si la voluntat de no-publicació era real o només impulsada per les circumstàncies. Si era una voluntat real, crec que no ho hauria d'haver publicat.

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

XEXU: Gràcies pel teu comentari. Tu sempre saps donar respostes i ben raonades. Evidentment tot és opinable i no podem saber exactament què passava pel cap de Kafka. Era una personalitat molt complicada i un ésser molt intel·ligent i sensible. Així ho demostren les seves obres, les seves cartes, els diaris, la seva insatisfeta vida sentimental. Per tant no es pot descartar tampoc que en veure propera la seva fi, volgués "provocar" al seu amic. Gràcies i bon cap de setmana!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

RITS: Moltes gràcies! Sí, jo m'inclino a pensar que en Brod va actuar per amistat. De fet, sempre varen ser bons amics i en Max sempre el va ajudar de moltes maneres, també donant-li confiança i apostant per ell. Algun dia m'agradaria també, com tu has fet, recórrer aquells carrers per on ell va passar. Bon cap de setmana!:)

ÓSCAR: Una abraçada també per a tu! Jo crec que aquesta petita "traïció", bé es port perdonar, per que com tu dius la literatura hi ha sortit guanyant. Bon cap de setmana.

KWEILAN: Gràcies pel teu comentari! Per a mi és molt valuós.Jo no sé el que hagués fet. És important respectar la voluntat de les persones, però si al cap i a la fi no es causa un perjudici a ningú, ni a la memòria del que fa la disposició, potser no és tan greu. I jo també me'n alegro de que ho tirés endavant. Brod també hi va arriscar molt. Bon cap de setmana!

VERO: Gràcies a tu per visitar-me! Ja saps on sóc, he he. Sí, la culpable de que jo faci alguna coseta (ella m'ajuda molt) té un nom, i els dos sabem qui és. Bon cap de setmana!

ALBERT: Gràcies pel teu comentari! Ben assenyat, per cert. Sí, jo crec que es pot dir que la bona fe i la rectitud de la seva intenció, tenen un pes més gran. Bon cap de setmana!

MIREIA: Gràcies pel teu comentari i per la visita! Crec que és difícil saber la seva autèntica voluntat. Era una personalitat molt difícil, no sé, potser una mica kafkiana, no? No va tenir una vida fàcil: ni en la salut, ni en la vida familiar, ni sentimental. Tot eren inseguretats, crec jo. Bon cap de setmana!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

ELFREELANG: La resposta al teu comentari la deixo pel final. Sé lo "kafkiana" que ets i que en saps un pou sobre en Kafka i la seva obra. Jo sóc un mer aficionat de poca volada. Tens raó en la teva puntualització. La nota a la que jo em refereixo, de la que tinc el text complert, va ser una nota trobada entre els seus papers un cop va morir, escrita a l'octubre de 1921 i dirigida a Brod. Però és cert que un any després, va escriure una nota més llarga. És un document al que va anomenar "la meva última voluntat concernent a tot al que he escrit" i en que escriu que de tots els seus texts els únics que compten són : La condemna, El fogoner, La transformació, En la colònia penitenciària, Un metge rural i el relat breu "Un artista del hambre" (no sé com s'ha traduït al català). Però segueix dient que no vol dir que aquests texts es reimprimeixin i passin a la posteritat, sinó al contrari que voldria que desapareguessin completament. Però ja que existien, que els conservés la persona que els tingués si així ho volia.Tot una mica confús, però tens tota la raó.

Jo tampoc crec que el traís, i tots hi hem sortit guanyant. I en quant al desordre a l'hora d'editar l'obra, tampoc crec que en tingués la culpa en Brod. Bastant va fer i el temps ho anat arreglant.

Com ja li he dit a la Rits, espero algun dia anar a Praga i visitar tots aquests llocs en el que tu ja hi has estat. Crec que em passaria una bona estona al cementiri davant de la seva tomba.

I finalment, dir-te que m'ha encantat la teva expressió "mullant la ploma al cor", és magnífica!

Gràcies per tot,rep una abraçada i que passis un bon cap de setmana!.

Elfreelang ha dit...

Ara hi torno a venir ei no és mèrit meu "mullant la ploma al cor" és del mateix Salvat-Papasseit d'algun escrit seu en prosa que ara no recordo, tota la raó sí va dir en la segona nota això mateix que dius....per cert al cementiri jueu de Praga on és enterrat Kafka a prop en una paret hi ha una placa on hi posa Max Brod que també hi és allà...la veritat és que va emocionar visitar aquell cementiri, i com a anècdota et comento que tonta de mi no hi vaig caure i després d'haver cercat al mapa com s'hi anava i tot plegat resulta que era dissabte ( el dia festiu jueu) i és clar era tancat i vam haver de tornar l'endemà diumenge...No creguis Josep Lluís pel que llegeixo ets tan expert com jo o viceversa en Kafka ( de fet en Txec el cognom és Kafki) Bona nit!

Mireia ha dit...

T'he descobert al blog de l'Elvira (un dels que més egueixo), tens un blog interessant t'aniré seguint.
Petons

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Moltes gràcies Mireia i que tinguis un Bon Any!!