Va fer bé en Max?

Vista de la ciutat de Praga

Franz Kafka i Max Brod es van conèixer aquell vespre del 23 d’octubre de 1902. En Franz era soci del “Cercle de Lectura i Conferències de Praga”, que estava integrat en gran part per estudiants jueus de parla alemanya, i després de passar-hi la tarda, tornaven cap a casa tot discutint vigorosament. El motiu de la discussió va ser que en Max va definir a Nietzsche com un frau, amb la qual cosa en Franz no hi estava d’acord. Aquest va ser l’origen d’una amistat que es va perllongar fins el 1924, quan Kafka morí.

Els dos nois eren encara universitaris, però ja sentien una viva passió per la literatura. En Franz tenia 19 anys y en Max 18. La seva vida seria la literatura tot i que van haver de compaginar-la amb unes feines que no els satisfeien en absolut. I Brod, admirat pel talent del seu amic, es sentí obligat a impulsar la seva reputació.

Kafka i Brod, de joves, a la platja

Però el que voldria sotmetre a les vostres opinions, és el que va passar a partir de la mort de Kafka.

Franz Kafka va deixar al seu amic Max Brod, unes disposicions testamentàries conforme tots els seus manuscrits havien de ser destruïts després de la seva mort. No obstant, Brod va publicar el seu llegat fins on el va poder reunir. També es van publicar quasi en la seva integritat 1.500 cartes seves que s’han conservat. Max Brod se’n va endur amb ell manuscrits inèdits de Kafka a Israel el 1939, molt poc abans que els nazis ocupessin Praga. Posteriorment va prendre mesures per continuar protegint aquests documents durant una època de disturbis polítics a l’Orient Mitjà, a finals dels anys 50. Els manuscrits van arribar finalment a Oxford el 1961 on es troben ara a la Bodleian Library. Brod va morir a Tel Aviv el 1968 als 84 anys. Recentment ha sorgit una nova polèmica arrel d’una disputa judicial entre les filles de la secretària de Brod, a la que aquest va llegar una part dels documents i escrits d’en Kafka i l’estat d’Israel. Bé, però aquestes són figues d’un altre paner i m’estic apartant del tema.

El cas és que Kafka va demanar al seu amic que tota la seva obra que es pogués trobar fos destruïda, inclús la que tinguessin altres persones que no fossin Brod, per que no quedés cap constància dels seus intents fallits per mitjà de l’escriptura, de viure en el món de manera adequada.

I bé, la història ja és sabuda. Si avui coneixem, i alguns gaudim de l’obra de Kafka, és per que en Brod no va satisfer la petició del seu amic. Per altra banda, Felice Bauer, que havia estat la seva promesa, va vendre el 1955 a Schocken Books de Nova York, les cartes que en Kafka li havia escrit al llarg dels anys.

Kafka va confessar, cap el 1922, que havia estat a punt de caure en la bogeria. Brod va dir que aquesta confessió del seu amic el va influir a l’hora d’ignorar la petició de que la seva obra no fora mai publicada.

També és cert, que va ser Brod qui es va encarregar, en vida de Kafka, de que algunes obres i relats seus fossin ja publicats. Brod va dir que tot el que s’havia publicat, li va haver “d’arrencar a força de persuasió i astúcia”. Brod deia també que a Kafka li produïen molt plaer els seus escrits encara que es referís a ells com a gargots. Brod atribuïa a la petició del seu amic una espècie d’autosabotatge i per tant a una actitud nihilista vers la seva obra.

Posteriorment, i en el transcurs dels anys, la tasca de Brod, no ha estat exempta de polèmica.

Monument a Kafka

I per acabar, us plantejo algunes qüestions, per si us ve de gust deixar els vostres comentaris:

-Va fer bé en Brod, com a marmessor testamentari que era d’en Kafka, en no complir les seves disposicions?
-La voluntat d’en Kafka, s’havia de complir per sobre de tot?
-Va trair en Brod, l’amistat que en Franz li tenia?
-Era un deure d’en Brod, llegar per a la posteritat i donar a conèixer l’obra del que ell considerava un geni?
-Era sincer Kafka quan va demanar el que va demanar o intuïa que el seu amic no ho compliria?

La veritat és que jo no hagués sabut que fer si m’hagués trobat en la situació d’en Max Brod. I es que trobo raonable i justificada qualsevol resposta que es pugui donar a aquestes preguntes. Potser les vostres opinions, m’ajudaran a veure-hi més clar.