De novel•les, escriptors i escriptors de novel•la.

Bé, ha costat però aquí va el meu primer post. M’ha costat molt. No és que el meu cap estigui totalment buit d’idees (alguna en tinc) o que no em vagin passant coses que m’agradaria comentar en un moment donat (ja semblo en Cruyff). Però potser un excés de timidesa o pudor m’ho posa més aviat difícil. Suposo que tot es començar.

I ja posats a la tasca, vaig pensar que els meus posts tractarien majoritàriament sobre el món dels llibres i de tot el que es pot derivar de l’afició a la lectura.

És la lectura, l’activitat que més m’omple, tot i que no em considero un lector voraç. I es que per asseure’m a llegir, necessito un estat de tranquil•litat, lluny de neguits i ansietats. I això no sempre es dona. Si hi ha quelcom que em preocupa o angoixa, no trobo remei en la lectura. No la puc gaudir. En aquests casos, m’inclino més a escriure una mica. De fet, porto un diari des de fa tretze anys i ja tinc un bon nombre de llibretes i llibretetes plenes del que jo en dic “pensaments”.

Des de sempre que m’ha agradat llegir, inclinat més aviat a la història i la geografia. De petit m’agradaven les històries d’en Tintin i els seus amics, que em provocaven un desig de saber més coses sobre els llocs on transcorrien les accions del jove reporter belga. Recordo la il•lusió que em va fer un any, rebre de mans d’un patge de la cavalcada de Reis, “La illa negra”. Vaig al•lucinar.


Ja més gran i gràcies a la influència d’algun bon professor, vaig començar a interessar-me per la literatura castellana del segle XIX i també pels autors de la Generació del 98. Però, sobre tot, la primera novel•la que em va impactar va ser “La Regenta” de Clarín. Tot i la seva considerable extensió, l’he llegit tres vegades i cada cop i descobria coses noves. Per mi és la gran novel•la de la literatura castellana del segle XIX, que fa un retrat exquisit de l’Espanya de la Restauració.


Ja més endavant, els gustos es van anar diversificant, encara que no massa: novel•la històrica, anglesa, alguns francesos i russos. Però per damunt de tot, he tingut inclinació per les autobiografies, memòries, diaris, etc.

I en els darrers, posem deu o dotze anys, dues grans passions: Baroja i Kafka. Del primer havia llegit el que gairebé ha llegit tothom al batxillerat, “El árbol de la ciencia” i alguna de les seves trilogies. Va ser, però, amb la lectura del llibre “Los Baroja”, llibre de memòries escrit pel seu nebot Julio Caro Baroja, quan vaig pensar: “Quina família més interessant!”. Així em vaig dedicar a llegir una part molt important de l’obra d’en Baroja (exceptuant la seva llarga sèrie “Memorias de un hombre de acción” que no m’interessava tant).


I de Kafka, què dir!. És un autor que m’apassiona. D’aquest crec que sí que ho he llegit pràcticament tot. Això no és gaire difícil, per que com és sabut, la seva obra és molt poc extensa i en part inacabada. Curiosament, el vaig descobrir llegint els seus diaris. He llegit algunes biografies que han fet que encara m’interessi més la seva vida que la seva obra.

Bé, en futurs posts, continuaré parlant d’aquests autors i d’altres que també m’agraden. Ara estic intentant aprofundir en Tolstoi. I és que hi han autors del que es pot dir que la seva millor novel•la seria el relat de la seva pròpia vida.

I de literatura catalana, què? us preguntareu. Doncs bé, he de reconèixer que per l’època en la que estudiava, la he anat descobrint una mica més tard, però també us aniré parlant del que més m’agrada.