dimarts, 7 de febrer del 2012

La señora Lirriper, de Charles Dickens


Des de fa un temps, a casa, i gràcies a l’Assumpta, una de les promotores d’aquesta iniciativa, en Charles Dickens és com un més de la família. A moltes cases, en les que l’afició per la lectura és quelcom important, és fàcil trobar-hi llibres d’aquest genial escriptor. Potser els títols més usuals podrien ser “Oliver Twist”, “David Copperfield” o d’altres que el cinema s’ha encarregat de popularitzar. Però ja més recentment, hem anat descobrint tot un univers dickensià en el que ens encanta submergir-nos-hi cada cop més i més. Grans descobriments han estat per a mi: “El casalot”, “Grandes esperanzas” “Una història de dues ciutats”, etc.

Però, com a homenatge a Dickens, avui que fa dos-cents anys que va veure la llum a Portsmouth per primera vegada, faré una breu ressenya del darrer llibre que he llegit d’aquest genial escriptor (perdoneu, però ho havia de tornar a dir).

La Señora Lirriper” (Editorial Alba, traducció de Miguel Temprano García), va ser escrit per en Dickens entre el 1863 i el 1864. Sabut és que entre els personatges creats per Charles Dickens podem trobar-hi éssers absolutament miserables i menyspreables i éssers deliciosos i entranyables. Doncs bé, la senyora Lirriper pertany a aquesta segona categoria. La senyora Lirriper, després de quedar vídua amb els deutes del seu marit, es veu obligada a obrir una pensió al 81 del carrer Norfolk de Londres. No cal dir que per aquest escenari, hi desfilaran un bon nombre de personatges a quin més dickensià que l’altre. Però d’entre aquests en destaca un per damunt de tots: el comandant Jackman. La Sra. Lirriper i el comandant Jackman es convertiran en l’àvia i el tutor del petit Jemmy, la mare del qual mor abandonada pel seu marit a la pensió del carrer Norfolk. Quan el nen es fa gran i abandona els seus protectors, aquests cauen en la depressió i la tristesa. D’aquesta situació, aconsegueix sortir-ne el comandant, dedicant-se a posar per escrit diverses històries que li han explicat altres hostes que per la casa han passat.

I aquí és on entra en joc un dels aspectes curiosos del llibre. En Charles Dickens va animar a altres escriptors amics seus, a escriure les aventures dels hostes de la Sra. Lirriper, mitjançant la ploma del comandant Jackman. A més d’en Dickens hi escriuen vuit escriptors més, entre ells el seu gendre Charles Collins i Elizabeth Gaskell, una popular escriptora victoriana. En tots els relats, hi flota l’estil d’en Dickens, amb històries delicioses, algunes, o ben inquietants, d’altres.

Chesterton va arribar a dir que literàriament parlant, mai havia fet res milllor en Dickens, que aquesta versió femenina del Senyor Pickwick.

Moltes felicitats, senyor Dickens i per molts segles!!

12 comentaris:

kweilan ha dit...

I a tu també, felicitats per aquesta excel·lent ressenya!

Sergi ha dit...

Ja sabia jo que no faltaries a aquesta cita! Espero que ella també et segueixi quan en vulguis fer un sobre Kafka! Hehehe.

Assumpta ha dit...

Després de llegir la teva ressenya i de sentir-te'n parlar tan bé aquests dies, crec que aquest m'agradarà molt!! :-))

Aviat el començaré... si és que la tassa de te de la coberta ja m'està convidant! :-))

Allau ha dit...

Aquest és dels pocs que no conec, però me l'has presentat d'una manera que demà mateix el compro. Gràcies!

Quadern de mots ha dit...

No he llegit res d’en Dickens, encara, però aquest sembla força interessant i completament desconegutper mi. El tindré en compte alhora de fer la tria. Gràcies.

El porquet ha dit...

Pels segles dels segles! Molt bon apunt Josep Lluís! Veig que has utilitzat la tàctica de si no pots contra ells uneix-t'hi... i és que amb l'Assumpta donant la tabarra tot el dia amb el Dickens, o t'acaba agradant, o n'hi ha per marxar de casa! ;p (és broma, eh?).

Gràcies a ella he llegit el meu primer Dickens... i el millor, m'he quedat amb ganes de més! Xxxxt, però no li diguis a ella, que la tinc enganyada pensant que no col·laboraria en aquesta iniciativa!

McAbeu ha dit...

En el meu cas, Dickens no és un més de la família perquè tot just m'he llegit un parell de llibres seus però me n'alegro d'haver-ho fet perquè ha valgut la pena.

Elfreelang ha dit...

Gràcies a tu acabo de descobrir un títol de Dickens que no havia sentit mai! bona ressenya!

rits ha dit...

Doncs aquest no l'havia sentit. I la teva ressenya m'ha agradat moltíssim. Arribarà! no sé quan, xò arribarà!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

KWEILAN: Moltes gràcies a tu, Kweilan!

XEXU: Sí, segur que em seguiria. el problema és que jo em decidís a fer quelcom. En quant a Kafka, el 2013 es compleixen 130 anys del naixement i el 2014, 90 anys de la seva mort, per que si hem d'esperar més no sé si hi serem a temps. Qui sap, qui sap... Gràcies.

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

ASSUMPTA: Moltes gràcies! Desitjo que t'agradi. Ja sé que has començat a llegir-lo. :)

ALLAU: Moltes gràcies a tu. Ja em diràs si t'ha agradat o no (quan sigui).

QUADERN DE MOTS: Ànim doncs! i moltes gràcies.

PORQUET: La veritat és que per a mi també ha sigut un bon descobriment.

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

McABEU: Ja ho serà, ja.:) Fes-li una mica de raconet a les prestatgeries, he he.

ELFREE: Moltes gràcies, Elfree!

RITS: Moltes gràcies a tu també, Rits!