diumenge, 14 d’agost de 2011

"Memòries d'un cirurgià", de Moisès Broggi


Autor: Moisès Broggi
Editorial: Labutxaca
Títol original: Memòries d'un cirurgià
Gènere: Memòries
Número de pàgines: 705

Aquesta edició comprèn:
- Memòries d’un cirurgià (1908-1945)
- Anys de plenitud (1945-2005)
que van ser publicades en les seves primeres edicions respectivament els anys 2001 i 2005 per Edicions 62. És d’agrair a La Butxaca el haver fet aquesta edició complerta a un preu molt assequible i de 705 pàgines que et mantenen enganxat des de la primera fins a l’última.

De sempre m’ha agradat el gènere de Memòries, perquè ens mostren el recorregut vital de persones interessantíssimes, a la vegada que expliquen com aquestes persones han afrontat les dificultats i atzucacs que van trobant pel camí.

Fins no fa gaire crec que no havia sentit a parlar del Dr. Moisès Broggi. Més recentment ha estat quan la seva figura fràgil, d’un home que ja passa dels cent anys, (en té cent tres fets el maig) m’ha anat interessant per la seva lucidesa i pel seu compromís amb el país, que l’ha fet manifestar-se obertament perquè Catalunya pugui assolir la plena sobirania.

En sentit estrictament cronològic, el Dr. Broggi fa un recorregut per la seva vida, que és tant com dir del segle XX. Ha conegut multitud de personatges i viscut experiències de tota mena.

Com a apassionat que sóc de la Guerra Civil (en quant a la seva història, és clar) he llegit amb fruïció els capítols dedicats a aquesta part de la nostra dissortada història. El Dr. Broggi, com a cirurgià, va treballar durant la guerra a l’Hospital Clínic de Barcelona i a la presó Model. També va anar al front acompanyant a les Brigades Internacionals.

És admirable la seva capacitat crítica d’aquest període, que el permet valorar objectivament i sense passió tot el que va passar. Capaç de criticar els excessos d’uns i altres, així com de reconèixer que, en ambdós bàndols, hi va lluitar gent amb bona fe i nobles ideals. Des del seu punt de vista d’home liberal i catalanista, deixa entreveure que un dels factors claus de la derrota de la República van ser els excessos revolucionaris dels primers mesos.

Amb el pas dels anys i fer-se gran, al haver de deixar part de la seva feina com a cirurgià, ha dedicat molt temps a l’estudi de la filosofia i de la història. Compromès amb totes les causes justes, en destaca la seva feina com a membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear (a la qual es va concedir el premi Nobel de la Pau).

En definitiva, crec que encara que no sigueu gaire amants de les Memòries, podeu gaudir d’aquest llibre pel seu interès humà, històric i àdhuc científic. Jo he passat molt bones hores llegint-lo.

Moisès Broggi i Graciela, la primera catalana de l'any 2010
van compartir la primera capçalera del diari Ara.