"Causa justa", de John Grisham

L’últim llibre que he llegit és “Causa Justa” (The street lawyer) de John Grisham. Ja n’he llegit uns quants d’aquest autor i la impressió que n’he tret ha estat, en general, bastant bona. Però aquest és el que més m’ha agradat. És un bon llibre, encara que no es pot dir que sigui bona literatura. Per a mi no és el mateix. Fer bona literatura és quelcom més profund que escriure un bon llibre o que aquest arribi a molta gent que en podrà gaudir més o menys. Sé que això pot ser objecte de controvèrsia i discussió que, en tot cas, seria matèria per un altre post.

La temàtica de les novel·les d’en Grisham és bastant recurrent: joves advocats, en general ambiciosos, relacionats amb grans despatxos que facturen milions i milions de dòlars, plets per responsabilitat civil que tracten de pal·liar flagrants injustícies, etc. A vegades s’hi tracten temes tan punyents com pot ser el de la pena de mort, i és que en Grisham va ser advocat de professió i es nota que coneix el terreny que trepitja.

Però bé, parlo ja una mica del llibre en qüestió. Per començar diré que ja em va agradar el fet que, a diferència de moltes novel·les d’en Grisham, que transcorren durant uns horriblement xafogosos estius en algun estat del Sud, “Causa justa” té el seu escenari a la capital federal, Washington, durant un rigorós hivern.

El protagonista és en Michael Brock, un advocat de trenta dos anys que treballa en un prestigiós i mastodòntic bufet dedicat quasi en exclusiva a amuntegar diners i més diners. Viu només pel treball i està casat amb una metgessa, tant ambiciosa com ell, el que fa que el seu matrimoni estigui a punt de trencar-se. Però tot canvia un dia quan, després d’una experiència traumàtica viscuda a la sala de juntes del gran despatx, se n’adonarà que res del que ha fet fins aquell moment té cap sentit. Aquest fet el durà a interessar-se pels “sense sostre” i pel món dels marginats i exclosos de la societat, gairebé tots negres, que malviuen al costat d’un món d’opulència i poder. Es nota que Grisham parla d’un món que coneix o del que, com a mínim, s’ha documentat molt bé.

La història és absolutament versemblant (a diferència d’altres novel·les) i punyent, de lectura fàcil que es fa molt amena. Crec que us agradaria per llegir-lo aquestes vacances. Salutacions.