La meva contribució a la Cadena de Blogs enllaçats per la Independència la vull dedicar a la figura de Josep Torras i Bages, màxim representant al seu temps del nacionalisme català conservador i catòlic.
Josep Torras i Bages va néixer a Les Cabanyes, Alt Penedès, l’any 1846 i morí a Vic l’any 1916. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, així com estudis de filosofia, grec i retòrica. L’any 1869 es doctorà en Dret civil i canònic i ingressà al seminari. El 1876 es llicencià en Teologia.
 |
| Segell d'Unió Catalanista de 1899 |
Fou consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent. L'any 1892 l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. Fou elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1896) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898).
Publicà una gran quantitat de llibres i opuscles en català i encoratjà altres clergues perquè també ho fessin. Es mostrà com a capdavanter del moviment per a l'adaptació de l'Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l'integrisme imperant. No és representant d’un cristianisme integrista sinó d’un cristianisme integral; és a dir que ell voldria que els valors cristians impregnessin d’alguna manera tota la societat però sense que això suposés una submissió d’aquesta a l’Església.
El 1892 publicà la seva obra cabdal La tradició catalana, llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana. El presumpte lema d'aquest llibre, Catalunya serà cristiana o no serà, fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del monestir de Montserrat.
El 8 d'octubre de 1899 fou consagrat bisbe de Vic per trasllat del seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estaven en mans de gent fidel al país. El 1906 Torras i Bages refusà la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra.
Per seguir aquesta magnífica cadena virtual, podeu fer CLIC AQUÍ i anireu al blog-baula 206, EL NOM DE LA ROSA
