dimarts, 7 de febrer de 2012

La señora Lirriper, de Charles Dickens


Des de fa un temps, a casa, i gràcies a l’Assumpta, una de les promotores d’aquesta iniciativa, en Charles Dickens és com un més de la família. A moltes cases, en les que l’afició per la lectura és quelcom important, és fàcil trobar-hi llibres d’aquest genial escriptor. Potser els títols més usuals podrien ser “Oliver Twist”, “David Copperfield” o d’altres que el cinema s’ha encarregat de popularitzar. Però ja més recentment, hem anat descobrint tot un univers dickensià en el que ens encanta submergir-nos-hi cada cop més i més. Grans descobriments han estat per a mi: “El casalot”, “Grandes esperanzas” “Una història de dues ciutats”, etc.

Però, com a homenatge a Dickens, avui que fa dos-cents anys que va veure la llum a Portsmouth per primera vegada, faré una breu ressenya del darrer llibre que he llegit d’aquest genial escriptor (perdoneu, però ho havia de tornar a dir).

La Señora Lirriper” (Editorial Alba, traducció de Miguel Temprano García), va ser escrit per en Dickens entre el 1863 i el 1864. Sabut és que entre els personatges creats per Charles Dickens podem trobar-hi éssers absolutament miserables i menyspreables i éssers deliciosos i entranyables. Doncs bé, la senyora Lirriper pertany a aquesta segona categoria. La senyora Lirriper, després de quedar vídua amb els deutes del seu marit, es veu obligada a obrir una pensió al 81 del carrer Norfolk de Londres. No cal dir que per aquest escenari, hi desfilaran un bon nombre de personatges a quin més dickensià que l’altre. Però d’entre aquests en destaca un per damunt de tots: el comandant Jackman. La Sra. Lirriper i el comandant Jackman es convertiran en l’àvia i el tutor del petit Jemmy, la mare del qual mor abandonada pel seu marit a la pensió del carrer Norfolk. Quan el nen es fa gran i abandona els seus protectors, aquests cauen en la depressió i la tristesa. D’aquesta situació, aconsegueix sortir-ne el comandant, dedicant-se a posar per escrit diverses històries que li han explicat altres hostes que per la casa han passat.

I aquí és on entra en joc un dels aspectes curiosos del llibre. En Charles Dickens va animar a altres escriptors amics seus, a escriure les aventures dels hostes de la Sra. Lirriper, mitjançant la ploma del comandant Jackman. A més d’en Dickens hi escriuen vuit escriptors més, entre ells el seu gendre Charles Collins i Elizabeth Gaskell, una popular escriptora victoriana. En tots els relats, hi flota l’estil d’en Dickens, amb històries delicioses, algunes, o ben inquietants, d’altres.

Chesterton va arribar a dir que literàriament parlant, mai havia fet res milllor en Dickens, que aquesta versió femenina del Senyor Pickwick.

Moltes felicitats, senyor Dickens i per molts segles!!